Conclusions

En el present treball hem intentat donar una visió de l'àmbit dels weblogs, exposant les seves característiques per, posteriorment, poder centrar-nos en explorar les possibilitats creatives que ofereix aquest sistema de publicació.

Hem vist que, malgrat haver-hi un petit nombre de persones que utilitzen el blog amb finalitats artístiques, els casos són comptats i, ara com ara, amb una rellevància força baixa. Si bé som conscients que en part l'adopció dels blogs com a eina d'expressió artística és una qüestió de temps, volem plantejar algunes de les conclusions a les que hem arribat arran de la nostra experiència, resultat del rastreig sistemàtic de weblogs.

La primera, i més bàsica, fa referència al propi format del blog. D'entrada, volem emfasitzar la idea de que el blog és un format de publicació dins de la xarxa i no un nou mitjà, com sí que ho és Internet. Aquest format, a la vegada, té unes especificitats molt concretes i d'un alt grau de rigidesa, les quals suposen una barrera d'entrada per als artistes, que troben la seva llibertat creativa molt limitada per les exigències del sistema. Per aquest motiu, el format blog no ens sembla el més adient per a ser usat en l'àmbit de les belles arts, com sí ho és en el de la literatura, a excepció de convertir-se en un vehicle de difusió de les obres.

La segona, és pel caràcter processual dels blogs, que d'entrada imposen la creació d'un recorregut al llarg del temps, el seguiment d'un procés en present que és ressenyat d'una o altra manera a les entrades que el conformen. Així doncs, es crea una necessitat performativa que en condiciona les possibilitats com a eina de creació.

A aquest fet hi està lligat el factor de la durada d'un blog, idealment indefinida, i que va en contra de la creació d'obres tancades. De fet, hem comprovat com la majoria dels blogs que hem ressenyat han estat clausurats, ja que responien a la idea d'un projecte concret, amb un temps delimitat. Aquesta necessitat de concreció de l'obra d'art com a peça amb un principi i un final creiem que també juga en contra de la utilització de blogs com a eina de creació artística.

Finalment, volem destacar el caràcter de registre dels blogs, que esdevenen sovint un arxiu d'accions, documentant allò que ha passat en detriment d'allò que està succeint, limitat al present. De fet, són la majoria els blogs que han quedat com a arxiu de quelcom que va passar durant un temps més que no pas els que estan tenint lloc en el moment present.

Aquesta sensació de passat és deguda en bona part a la referència explícita de cada entrada fa al temps en que s'ha publicat. La data de publicació es genera de manera automàtica i consta a totes les entrades del blog, a la vegada que és la que en determina l'ordre en que apareixen. Així, doncs, mentre que moltes de les obres de net.art poden ser executades i reviscudes en qualsevol moment, independentment de la data de la seva publicació, les de blog.art estan lligades a aquest estricte factor temporal, que els atorga una caducitat immediata, passant a ser no l'obra sinó l'arxiu d'aquesta.

Malgrat aquestes restriccions que hem mencionat, cal esperar que els blogs trobin el seu lloc dins del territori artístic, aportant tot el potencial de les eines que els són associades. D'entre elles, volem destacar les que reforcen la idea de comunitat i que considerem que, ben utilitzades, poden donar lloc a obres col·laboratives d'un alt grau de complexitat, gràcies a la participació d'un alt nombre d'usuaris.

Finalment, insistir en que ens trobem en un moment en que podem percebre com s'estan produïnt un conjunt de canvis a Internet, no només propiciats pels weblogs, i que s'encaminen a l'optimització de la informació continguda a la xarxa, en el que s'ha anomenat web semàntica o web de segona generació. Cal estar, doncs, atents a aquests canvis que de ben segur obriran noves vies també per a la creació.